Un estudi demostra que la mentoria social millora la salut mental i emocional de les persones migrades i refugiades

Dimarts 13 d’abril es van donar a conèixer els resultats de l’estudi “Applying Mentoring”, sobre els efectes de la mentoria social per a les persones migrades o refugiades. En aquest estudi liderat per la Universitat de Girona, van participar diversos projectes de mentoria, entre els quals enTàndem.

Oferir suport emocional i afavorir una millor inclusió social de les persones migrades i refugiades són dos dels beneficis més destacats de la mentoria social. En el cas concret dels adolescents mentorats, “la mentoria social és un bon complement en la lluita contra el fracàs escolar”, ja que ajuda a que diversos indicadors relacionats amb l’escolarització, com fer els deures, no empitjorin de manera significativa, fet que permet evitar que la trajectòria escolar dels adolescents s’afebleixi.

Els resultats de l’estudi posen de manifest que els adolescents d’origen immigrant que participen en projectes de mentoria social milloren el doble en l’aprenentatge de la llengua, necessiten ser menys temps a l’aula d’acollida i participen més activament a classe, segons les percepcions del profesorat.

La investigació mostra que la mentoria té molts beneficis, a condició que sigui de qualitat, i de fet no només en adolescents. Applying Mentoring va estudiar programes de mentoria atenent a tres col·lectius de població migrant o en situació de refugi: nens i adolescents, joves no acompanyats i adults sol·licitants d’asil.

Una experiència positiva per a ambdós participants

Si la persona mentorada treu profit de l’acompanyament, també n’és el cas de la persona voluntària. Contribuir a un bé social, posar en pràctica l’empatia, conèixer altres realitats allunyades del seu propi quotidià, … són uns dels nombrosos beneficis que menciona l’estudi. També serveix a la persona mentora a l’hora d’afrontar discursos xenòfobs, d’odi o racisme amb experiències concretes.

Cal afegir que els beneficis de la mentoria són els mateixos tant si la persona mentora és autòctona como si no. Segons l’investigador principal de l’estudi, Òscar Prieto-Flores, “si la mentoria és de qualitat, hem vist que té el mateix impacte tant si la persona és autòctona com si també ha viscut un procés de migració o refugi com la persona mentorada”.

La mentoria complementa però no substitueix als programes públics

La fórmula de la mentoria social ha anat creixent en els últims anys, especialment després de la crisi dels refugiats. Entre 2015 i 2019 (abans de la pandèmia) es van crear el 60% dels programes de mentoria social que existeixen actualment a Espanya. Per a Òscar Prieto-Flores, l’auge d’aquests programes és “l’altra cara de la moneda” de les tensions i la violència que pateixen els immigrants. Aquestes xifres mostren efectivament la voluntat d’una part de la ciutadania de participar a projectes solidaris. Tanmateix, evidencien també les necessitats socials que existeixen avui en dia i a les quals és urgent respondre.

L’estudi insisteix en la idea que els programes d’acompanyament de joves migrants no acompanyats no substitueixen sinó que complementen el rol de professionals com els educadors i treballadors socials. La mentoria ofereix un suport emocional i un acompanyament als i les joves, però el treball de les entitats públiques segueix sent imprescindible.

L’estudi acaba fent diverses recomanacions, entre elles fomentar a les polítiques públiques educatives la mentoria social com una mesura de suport informal a la inclusió social de les persones migrades i refugiades.

 

Subscriu-te
a la nostra newsletter

mantingues-te informat sobre tot
el que passa a l’AFEV



He llegit i accepto la clàusula de protecció de dades.