Font original: The Chronicle of Evidence-based mentoring

En aquest article, les expertes en adolescència Elizabeth Weybright, Ph.D., Linda Caldwell, Ph.D., Erica Doering, M.S., descriuen què poden fer les famílies, les persones mentores i altres persones cuidadores per acompanyar els adolescents.

Quasi tothom ha experimentat l’avorriment en algun moment de la vida. No obstant això, l’adolescència planteja unes necessitats de desenvolupament úniques que poden fer augmentar les probabilitats d’experimentar l’avorriment. L’avorriment es defineix com un sentiment de “voler però no poder participar en una activitat gratificant. Les dificultats quant a l’atenció i la falta de significat són dues de les causes principals quant a l’avorriment, i poden tindre el seu origen en entorns massa o massa poc estimulants, o tal vegada massa controladors.

Des de la perspectiva del desenvolupament, els adolescents tenen probablement menys recursos per a identificar i afrontar de manera eficaç l’avorriment. Els canvis biològics i cognitius que es donen en l’adolescència fan que els adolescents busquin experiències noves i gratificants sense disposar de la capacitat cognitiva per a controlar els impulsos. Hi ha factors circumstancials que afavoreixen també l’aparició de l’avorriment, especialment per als adolescents amb falta d’autonomia, que senten que experimenten limitacions per a realitzar les activitats que desitgen. En el context actual de pandèmia l’autonomia individual i col·lectiva s’afebleixen. I això resulta especialment un repte, perquè els adolescents tenen més temps lliure.

La combinació de tindre més temps lliure, majors controls socials i la necessitat d’experimentar l’autonomia és perfecta perquè aparega l’avorriment. A causa del distanciament físic i el tancament d’alguns espais d’oci, els adolescents romanen en el mateix ambient dia rere dia, fet que torna la quotidianitat cada vegada menys interessant. A més, si a això se li afegeix la situació ràpidament canviant de la pandèmia i la “infoxificació” (excés o sobrecàrrega d’informació, que t’impedeix aprofundir en els temes que abordes), tenim a adolescents que cavalquen entre entorns domèstics poc estimulants i entorns en línia massa estimulants, amb poca interacció en persona amb els companys i companyes.

Suportar l’avorriment

L’experiència de l’avorriment no és ni positiva ni negativa, sinó que indica una falta de satisfacció. L’avorriment hauria de ser una motivació per a convertir la situació en una cosa més interessant. Les investigacions suggereixen que els i les adolescents que poden reestructurar una situació en una cosa més interessant tenen millors resultats de salut. Altres investigacions i pensaments filosòfics consideren l’avorriment com una força motivadora per a una major creativitat i productivitat. D’altra banda, no obstant això, alguns adolescents enfronten alts nivells d’avorriment crònic en participar en conductes de risc, inclòs el consum de substàncies.

Els pares, mares, persones cuidadores o mentores continuen sent una influència clau en la vida diària dels i les adolescents i exerceixen un paper important en la promoció d’un afrontament saludable de l’avorriment durant el distanciament físic o mesures similars. Ací hi ha algunes estratègies per als pares  i mares que senten que el seu fill o fila s’està avorrint cada vegada més.

Aquestes persones adultes poden començar parlant amb els adolescents sobre les coses que els interessen i gaudeixen. També poden discutir si l’adolescent sent que no està realitzant aqueixes activitats. No obstant això, en lloc de centrar-se en l’activitat i les limitacions, pot ser útil centrar-se en els beneficis i en com se senten quan realitzen l’activitat. Aquesta línia de pensament facilitarà la reestructuració d’una situació avorrida perquè si no poden realitzar l’activitat desitjada, poden ser capaces de crear una situació en la qual experimenten les mateixes alegries i significats. Si l’adolescent no pot identificar quin benefici i experiència positiva obté de les coses que realitza, les mares i pares podrien preguntar: 

• Quines són les principals coses de les quals gaudeixes quan fas activitat? T’agrada aprendre coses noves? Gaudeixes sent creatiu? Gaudeixes ensenyant coses als altres? Gaudeixes de la tranquil·litat i la pau d’estar en la natura? Gaudeixes de l’activitat física?

Si l’/la adolescent és una persona social, aquestes preguntes poden ajudar-la a identificar altres aspectes de les activitats que són importants per a ell/ella, més enllà d’estar amb les amistats.

També es pot ajudar als adolescents a comprendre millor perquè se senten avorrits i avorrides. Comprendre la causa de l’avorriment ajudarà a bregar amb el mateix avorriment. Poden fer-se preguntes com: 

• Sents falta d’estimulació o falta d’interès? Sents que no tens control sobre la teua vida o el que estàs fent en aquest moment? Sents que no tens suficients coses interessants a fer per a ocupar el temps? Sents que tens molta energia però no saps què fer? Tens massa estimulació?

Les respostes a aquestes preguntes poden ajudar a tots a comprendre millor el que està succeint.

Potser representar i imaginar situacions diferents, pot ajudar els adolescents a identificar formes més satisfactòries d’interactuar amb l’entorn COVID-19 i planificar com afrontar-lo millor.

• Com reacciones en sentir-te avorrit? Si estàs poc estimulat, què podria ser més interessant o significatiu? Si estàs sobre estimulat, què podries fer per canalitzar millor l’energia que tens en aquest moment? Penses perquè gaudeixes d’unes certes activitats. Com pots recrear aquestes experiències fent altres coses que no pots fer ara mateix? 

Per exemple, si li agrada aprendre coses noves, pot fer una llista de les coses que li agradaria aprendre.

Els adolescents es troben en una etapa de desenvolupament única i poden veure’s afectats de manera desproporcionada pels canvis en el seu entorn relacionats amb el COVID-19. És possible que les persones adultes que es preocupen necessitin brindar suport addicional per a satisfer aquestes necessitats de desenvolupament i promoure la capacitat de les persones en “quarantena” per a fer front de manera eficaç a l’avorriment, especialment durant l’estiu. En donar suport al desenvolupament del coneixement i el comportament per a afrontar eficaçment l’avorriment en l’adolescència durant aquest temps, els adults estan cultivant habilitats útils al llarg de la vida.