L’Aina Tarabini és Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora dels grups de recerca GEPS (Globalització, Educació i Política Social) i GIPE (Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives). A més, és especialista en sociologia de l’educació i ha basat bona part de la seva trajectòria i les seves investigacions en l’anàlisi de desigualtats educatives.
El passat 4 de maig, amb motiu del 15è aniversari de l’AFEV, l’Aina Tarabini va oferir una conferència on explicava els principals condicionants en les transicions educatives de les alumnes després dels 16 anys.
La intervenció es va centrar principalment en l’etapa postobligatòria (a partir dels 16 anys) atès que és el primer moment on es poden triar diferents itineraris educatius i on es reprodueixen més les desigualtats educatives. Segons la investigadora, en aquest moment de l’etapa educativa de l’alumnat, la posició estructural del batxillerat vers els cicles formatius de grau mitjà (CFGM) “és profundament diferent i desigual” i això és un dels elements que explica les diferents transicions de les joves. També és l’etapa on més abandonament escolar es detecta.
En aquest sentit, va ressaltar la idea que l’abandonament no es genera aleatòriament sinó que intervenen els eixos de desigualtat social; la classe socioeconòmica, el gènere o l’etnicitat expliquen les possibilitats d’èxit, fracàs o abandonament escolar de les alumnes. Per tant, cuidar aquestes transicions i “preocupar-se per l’èxit educatiu per tothom és una qüestió de justícia social, no només desitjable, sinó possible”.
Per entendre aquestes desigualtats i, especialment, les transicions educatives, l’autora destaca cinc grans eixos condicionants: l’estructural, el sistèmic, l’institucional, el relacional, i el subjectiu.; on cadascun té la seva responsabilitat.
L’eix estructural es refereix a les desigualtats socials, el sistèmic a l’estructura del sistema educatiu, l’institucional als models pedagògics i curriculars, el relacional a la influència del professorat i les famílies i, per últim, el subjectiu té a veure amb la mateixa experiència escolar de l’alumne i la seva identitat.
Finalment, l’Aina Tarabini es focalitza en els models pedagògics actuals i les creences docents per destacar les dicotomies entre batxillerat i formació professional, el coneixement teòric i el coneixement manual, feines qualificades i no qualificades com a perpetradores de desigualtats.
Segons la doctora, la intel·ligència dels alumnes es construeix socialment i estructuralment. “Encara està molt arrelada la idea que hi ha gent que neix (per art de màgia) més intel·ligent que altra… I resulta que si algú és intel·ligent per les matemàtiques és més top, en canvi, si és intel·ligent per l’artístic, no destaca tant”, de la mateixa manera que al món laboral “si treballes com a enginyera tens un prestigi social que si, per exemple, fas teatre, no el tindràs mai”.
